La Salle SCF és una escola concertada, inclusiva, oberta, que reflexiona, aprèn i millora de forma continuada per donar resposta als nous reptes que es presenten.
Per garantir una educació de qualitat, sabem que és imprescindible l’estreta col·laboració amb les famílies. D’aquesta manera, junts, família i escola, ens comprometem a ajudar l’alumne en el seu procés de creixement personal. La nostra visió es concreta en:
“Ser una comunitat educativa amb una empremta pròpia basada en unes experiències que ens facin competents comunicativament, tecnològicament, socialment i creativament, i que ens prepari per afrontar els reptes de la vida de forma equilibrada i feliç.”
Per això, el principal repte és oferir una educació integral d’acord amb els valors expressats en el nostre Caràcter Propi.
Som una escola de 2 línies educatives, dinàmica i amb una implicació activa en les activitats pròpies del nostre entorn més proper. El nostre projecte educatiu integra la tradició de ser una escola centenària amb la innovació pedagògica que ens proporciona el fet de formar part d’una xarxa amb 25 centres a Catalunya i més de 1.000 centres a tot el món.
Tota la nostra Comunitat Educativa treballa en la mateixa línia per donar coherència a la nostra proposta, amb persones que creuen en un projecte consolidat però que alhora el fan viu i en constant evolució. A l’escola fomentem la formació continuada i la creativitat del professorat per respondre als constants moviments educatius amb total professionalitat, sentit d’equip i eficàcia docent. La nostra metodologia es centra en l’alumne/a, fent-lo protagonista del seu propi aprenentatge.
El nostre objectiu és formar persones i preparar-les per afrontar els reptes de futur, i ho fem des de dues vessants: l’acadèmica i la personal. Acadèmicament, dotem el nostre alumnat dels coneixements i les competències que necessitaran per a la seva incorporació com a agents actius en la societat. L’aprenentatge de les llengües estrangeres, la robòtica, la tecnologia, l’aprenentatge cooperatiu, l’educació emocional i el treball per projectes proporcionen la base i els coneixements per als nous reptes formatius. Des de la vessant personal, atenem les necessitats dels nostres alumnes per tal que esdevinguin persones autònomes, responsables, amb una escala de valors sòlida, compromeses amb la societat i el món.
Us convidem a visitar la web de la nostra escola i a conèixer-la personalment. Sigueu molt benvinguts i benvingudes a la nostra escola.
Directora La Salle Santa Coloma de Farners
La Salle Santa Coloma de Farners ofereix un àmbit d’aprenentatge que cerca el desenvolupament integral de l’alumne/a per a facilitar la seva incorporació responsable i crítica a la societat.
La nostra escola vol ser un centre de qualitat que eduqui en valors cristians, atenent la diversitat de la Comunitat Educativa; i amb esperit innovador, utilitzant els recursos de les noves tecnologies i fomentant la formació contínua del professorat. Entenem que la qualitat s’aconsegueix entre tots i totes per això des de l’escola impulsem la motivació, l’educació basada en les relacions personals, la gestió del canvi i el treball en equip de les persones que conformen el nostre teixit educatiu.
L’educador/a exerceix un paper de mediador entre l’alumne/a i l’aprenentatge, aplicant els recursos didàctics i tecnològics amb voluntat innovadora i considerant l’avaluació contínua com un instrument valuós per a la millora de la pràctica educativa.
La Junta organitza una sèrie d’activitats amb l’objectiu de recaptar fons econòmics per poder tirar endavant les obres. Es recullen unes 4.110 pessetes i queda fixada la data del 6 d’abril de 1904 per a la inauguració de l’escola La Salle.
El dia 7 d’abril s’inicien les classes amb 25 alumnes, havent augmentat a 40 el mes de maig, i a 60 quan es clausura el curs escolar.
El curs escolar 1904-1905 s’inicia al setembre havent incrementat les inscripcions a 80 alumnes, però remarcar que al final d’aquest mateix curs el nombre d’alumnes és de 130.
El 9 de febrer de 1904 el germà Jénecien Remi (germà Remigio) fou nomenat director de la futura escola de Santa Coloma i s’inicien les obres d’acondicionament de la futura escola, situada al costat de la carretera d’Anglès i sobre la plaça d’Orient, actual plaça Firal.
Entre el 1915 i el 1919, l’escola entrà en un període de decadència, segons el propi Dietari Històric de La Salle.
El 1919 arriba el germà Raimundo Eloy com a director i va endegar una campanya per tal de salvar l´escola de la crítica situació en la que es trobava i augmentar els escassos 60 alumne que hi quedaven
El curs següent s’iniciaren classes de francès, anglès i comptabilitat que revifen la confiança en el centre. Tot i això, fou un ressorgir efímer ja que la penosa situació general del país i altres circumstàncies repercuteixen en la Comunitat, i la idea de retirar-se de Santa Coloma comença a prendre forma en la ment dels superiors.
La decidida intervenció del mossèn Pere Dalmau i la Junta fundadora l’estiu del 1922 solucionaren el problema econòmic de La Salle.El Patronat demana a l´Ajuntament que faciliti una sortida del centre a la Plaça del Firal. Quatre germans donen classes en aquest nou lloc: els Germans Arnoldo, Macario, Prudencio i Amadeu. A més de l´Ensenyament Primari hi fan classes de Comptabilitat, Francès i Taquigrafia.
L´any 1926, La Salle de llavors compta amb tres classes:
-Classe inferior, pels petits, 56 alumnes.
-Classe mitjana, 42 alumnes.
-Classe superior, 22 alumnes.
El progrés es manifesta no només en quantitat sinó també en qualitat. L´ensenyament bàsic consta de lectura, escriptura i càlcul.
L’any 1929 les dades indiquen que a La Salle hi havia 107 nens.
Mentrestant, el Patronat Parroquial, teòric titular del col·legi La Salle, anava treballant per millorar-hi l’ensenyament i les instal·lacions, i el 17 de novembre de 1930 demana a l´Ajuntament la donació del solar entre les cases 22 i 27 de la Plaça d’Orient per fer-hi l’entrada principal del col·legi.
Hi ha unes petites discussions que es resoldran amb una venta per 200 simbòliques pessetes.
Segons la visita d’inspecció realitzada el 5 de març de 1931, a La Salle hi havia 200 alumnes dels quals 60 estan a la classe de pàrvuls. Són ensenyats per quatre germans, Arnoldo Cirilo, Macario Francisco, Prudencio Luis i Amadeo Pedro, i a més de l’ensenyament primari fan classes de teneduria, francès i taquigrafia.
L’ampliació que realitzà La Salle l’any 1931 consta de la construcció de tres aules noves i un porxo amb arcades, adossat a l´antiga casa de pagès on s’havia impartit l’ensenyament fins aleshores. Aquesta ampliació perduraria fins a l’any 1969 i comportà la separació de l’habitatge propi dels hermanos de l’espai escolar, obtenint d’aquesta manera unes aules il·luminades i espaioses.
El juny de 1933 s’aprovava la Llei de Confessions i Congregacions Religioses que, entre altres aspectes, decretava el tancament dels col·legis religiosos posant com a termini màxim el 30 de desembre de 1933. Els Hermanos es veieren afectats per aquesta mesura i decidiren, oficialment, tancar l’escola. El full parroquial del primer diumenge de setembre de 1933 se’n feia un ampli ressò.
El 10 de setembre se celebrà l’acomiadament oficial, amb una missa solemne, una recollida de signatures a favor dels Hermanos i en contra de la Llei de Congregacions i diversos parlaments dels alumnes, dels exalumnes, dels pares de família i del Sr. Rector. Però no marxaren.
La majoria de col·legis religiosos burlaren la llei passant la titularitat a fundacions creades per a tal fi. A Santa Coloma de Farners, el propietari legal fou l’anomenat Patronat Parroquial, que ja existia com a Junta que havia portat el Hermanos l’any 1904 i havia ajudat el col·legi cada vegada que havien sorgit dificultats.
Degut a l’esclat de la Guerra Civil, el 7 d´Agost de 1936 els Germans abandonen el Centre, i el Gmà. Leònidas, director de l´Escola, fou detingut i afusellat pels milicians a Barcelona el 2 de novembre de 1936. El centre fou utilitzat com a refugi infantil.
Els Hermanos continuaren fent classes: vingueren uns hermanos nous, sense hàbit, sense propaganda externa, però continuant la tasca educativa en el poble. Durant els anys 1933-1936 els Hermanos continuaren les classes. Es feien classes de comptabilitat, sortides al camp per a treballs d’agrimensura i mineralogia, exposicions de treballs a final de curs i l’any 1934 es feren reformes a l’habitatge dels hermanos: rebedor, claveguera, dipòsit d’aigua potable, …
Passats els tres anys de Guerra Civil, els Hermanos tornen a Santa Coloma dirigits pel Gmà. Domingo Javier. L´Ajuntament els subvencionà amb 3.000 ptes. mensuals per a cada Germà. La seva tornada normalitzà relativament l’ensenyament a Santa Coloma: disposaven de tres classes per ensenyar una mitjana de 150 alumnes en la dècada dels 40. El seu principal problema era la inestabilitat ja que cada any marxaven i arribaven hermanos nous.
El 24 de setembre de l´any 1941 se signà un contracte entre el rector de la parròquia, mossèn Rabassa i el germà Visitador mitjançant el qual l´Institut es convertia en usufructuari legal dels béns de la comunitat i quedava la propietat en mans del Patronat.
El germà Lorenzo Isidro va instaurar l’any 1941 el repartiment de vals i bitllets de rendiment acadèmic i de disciplina.
El curs 1947- 48 s’iniciaren classes nocturnes al col·legi i es posaren els ciments de l’”Agrupación de Antiguos Alumnos”, que serà el punt de contacte i participació de l’escola en la vida ciutadana a través dels festivals de celebració de Sant Joan Baptista el mes de maig amb coets, sardanes, globus, gimcanes, traques, …
Membres de l’Associació d’Antics Alumnes amb els germans Jordi i Pere Bertran,
el 1954 durant el 50è aniversari de la fundació de La Salle Santa ColomaL’any 1954 se celebrà el cinquantenari de l’arribada dels hermanos a Santa Coloma. El 6 d’abril es va fer una missa de comunió, ofici solemne amb prèdica de mossèn Jubany, ex-alumne; exposició de pintura, escultura i artesania, amb obres de Beulas i Martí Sabé; campionat de tennis-taula, sardanes, dinar de Germanor amb ex-alumnes i festival infantil.
L’any 1958 arribà a La Salle l’hermano Pere que, contràriament a la majoria dels altres, restà una bona colla d’anys a Santa Coloma. Infatigable, organitzava sortides amb bicicleta, portava les caramelles, llogava un televisor per veure els primers partits del Barça, feia el cinema, …
El curs 1959-60 fou dolent per als Hermanos. El 3 de març decidiren plegar i anar-se’n del poble, ja que tenien verdaderes dificultats econòmiques. Informat el bisbe, es reuní la comissió del Patronat i s’aconseguí aturar la decisió, malgrat que tots estaven convençuts que l’any 1961 seria l’últim.
L’arribada de moltes famílies de Barcelona i una aportació econòmica de la rectoria tornaren a incrementar la matrícula fins a 146 alumnes, i s’allunyà el fantasma del tancament. L’augment seria constant i l’any 1963 ja eren 199 alumnes, fet que obligà a crear una quarta classe.
El 28 d’abril de 1964, en una entrevista entre el germà director i el bisbe, aquest li manifestà la necessitat d’establir el batxillerat, ja que la societat exigia cada vegada més coneixements i cada vegada més famílies colomenques volien que els seus fills estudiessin el batxillerat.
Així La Salle començà el setembre de 1966 amb alumnes de primer de batxillerat i preparatius d’ingrés. Això obligà a un nou replantejament: l’edifici escolar no podia absorbir l’ensenyament primari i el nou de batxillerat. El 23 d’agost de 1967 la parròquia cedí als Hermanos tota la finca i s’enderrocà l’edifici entre l’agost i el setembre de 1968. El 5 d’octubre de 1969 s’inaugurava el nou edifici, molt més adequat a les necessitats educatives i pedagògiques de finals dels anys seixanta.
L’any 1971 amb la implantació de la Ley General de Eduación i l’assignació a Santa Coloma de Farners d’un centre públic i d’un centre religiós sorgia de nou un problema: a la ciutat n’hi havia dos de centres religiosos: Monges i Hermanos, i la pregunta era “Qui marxava?”. En primer moment semblava clar que serien els hermanos: plegaven i oferien vendre l’edifici.
Però durant el curs 1972 -73 se celebra a Santa Coloma una reunió presidida per l’inspector d’ensenyament, amb l’alcalde, els hermanos i l’Agrupació d’Antics Alumnes que acaba donant els seus fruits: el 23 de maig de 1973 les monges comuniquen el seu comiat.
A La Salle, es creà una Junta de Pares d’Alumnes tal i com exigia la llei, i els hermanos es compraren un SEAT 850 per anar a Girona a fer els cursets de reciclatge per poder impartir la segona etapa d’EGB.
L’any 1977 i començada la transició democràtica la situació del Col·legi La Salle era la següent: 12 professors i 370 alumnes. A finals dels 70, es definí també la situació econòmica dels hermanos, que es convertí en un centre concertat amb l’Estat.
Amb la reforma estatal de l´Ensenyament i la implantació de la ESO (Ensenyament Secundari Obligatori), el Col·legi es va veure en la necessitat d´ampliar les instal·lacions.
Regentava l´Escola com a director el Gmà. Virgili García, i amb la influència de l’A.P.A. es va adquirir la finca veïna, més coneguda com la Fàbrica de Jerseis dels Srs. Campeny.
El Gmà. Joan Farrés va impulsar la remodelació l’edifici d’ Educació Primària i la implementació de l’etapa d’Educació Infantil (P3 a P5).
Actualment, la comunitat educativa de La Salle SCF està formada per una gran família que compartim uns valors que es viuen dia rere dia a l’escola i que són transmesos al nostre alumnat.
L’escola té implementat un model de gestió per processos, basat en la ISO 9001:2015, que cerca la millora contínua en la qualitat de l'ensenyament. La Salle Santa Coloma de Farners té en compte en els seus processos els requisits legals aplicables en cadascun d’ells i vetlla per al seu compliment. La Direcció considera la qualitat un factor essencial per a l’èxit del Centre i entén que cada membre ha de ser responsable de la funció que realitza. Així doncs, la nostra Política de Qualitat està d’acord amb satisfer les necessitats dels i les alumnes i la resta de la Comunitat Educativa, oferint-los uns ensenyaments i serveis de qualitat, cercant la millora contínua.
La Política de Qualitat de La Salle Santa Coloma de Farners persegueix:
La implantació i el manteniment del nostre Sistema de Gestió de la Qualitat contempla com a referents:
La Política de Qualitat del Centre es revisa per tal d‘adaptar-la als canvis que es produeixen a la societat contínuament. Tota la Comunitat Educativa accepta aquest repte i assumeix la responsabilitat de participar activament en el desenvolupament i millora de la qualitat al Centre, revisant, quan sigui necessari, els objectius marcats per tal de complir la nostra Missió.
L’ARLEP és l’associació que agrupa La Salle d’Andalusia, Bilbao, Catalunya, Madrid, València- Palma i Valladolid. En total, la xarxa està formada per més d’un centenar de centres d’Espanya i també de Portugal.
Ens agrada saber de tu
L'escola
Oferta educativa
Serveis de l'escola
© 2022 La Salle Santa Coloma · Avís legal · Política de privadesa · Política de cookies · Creaescola.com